Lesions en el Sistema Nerviós Central

Bona vesprada virofriquis!

La infecció per CMV pot tindre greus conseqüències per a la salut, conseqüències que van més enllà dels típics símptomes d’un cotipat d’hivern. Aicí que avui anem a exposar els problemes que aquesta infecció pot causar a nivell del Sistema Nerviós, ja que es tracta de la primera causa, ni més ni menys, que de retard mental i de pèrdua d’oïda al primer món. Hui concretament ens anem a centrar en els danys produït s al cervell quan el fetus s’infecta amb el virus mentre està desenvolupant-se al ventre de la mare.

El CMV pot provocar, a més de l’esmentat retard mental, paràlisi cerebral i pèrdua d’oïda sensorioneural (SNHL). Totes les seqüeles que té la infecció són considerades irreversibles encara que s’haja tractat al pacient amb teràpia antiviral. Tot i que aquests fets siguen tan greus, la patogènesi durant el desenvolupament del fetus roman desconeguda. De moment es proposen hipòtesis al voltant d’uns quants mecanismes:

  • El CMV podria actuar com a teratògen (un teratògen és qualsevol agent capaç de produir anomalies del desenvolupament o d’incrementar la probabilitat de que un embrió la patisca rere l’exposició de la mare a dit agent). En aquest cas, el virus interferiria en el procés de diferenciació i morfogènesi cel·lular .

  • El CMV podria també interferir en els mecanismes d’apoptosi i antiapòptosi cel·lular.

  • La imflamació desencadenada per la infecció tindria un paper potenciador de les lesions provocades pel CMV.

  • El CMV podria danyar el sistema vascular que irriga el Sistema Nerviós Central, la qual cosa provocaria lesions encara més greus per la manca d’oxigen i nutrients en les neurones.

A nivell de símptomes, les lesions cròniques més freqüents inclouen dilatació ventricular, gliosi de matèria blanca (proliferació d’astròcits en regions lesionades del SNC), pèrdua de volum del cervell, quists parenquimals i ependimals, calcificacions i malformacions corticals.

A banda d’aquestos símptomes crònics, resonàncies magnètiques realitzades a fetus infectats mostren, a més a més, altres anomalies en la matèria blanca que són reflex de respostes agudes a la infecció, com poden ser la pèrdua de massa en la capa de la zona intermèdia, necrosi local i hemorràgia.

Les tècniques de diagnosi per imatge han permés conèixer que els nadons que presenten símptomes de la infecció estan relacionats amb anomalies estructurals similars a les observades en els fetus estudiats. Això si, s’ha pogut observar que en els bebés ja nascuts les lesions ja no apareixen totes en una freqüència similar, sinó que hi ha una prevalència de l’aparició de calcificacions intracraneals, sent la seua presència d’un 50% respecte del total de símptomes observats.

 I açò és tot per hui. Espere que vos haja semblat interessant com un “simple” i xicotet virus pot causar lesions tan greus. Fins aviat!


Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 6 4 ?