CMV i els transplantaments d’òrgans

Hola a tots! Com hem indicat en anteriors publicacions Olga i jo, el citomegalovirus roman latent fins que pot provocar una infecció aguda. Aquestes situacions són les anomenades situacions de risc. Una d’elles és la transmissió del virus de mares a fills en l’embaràs, de la qual ja vos he parlat, però avui vaig a centrar-me en els transplantaments.

El citomegalovirus és el patògen més important després d’un transplantament. Durant un transplantament es duu a terme un tractament immunosupressor per reduir al màxim les possibilitats de rebuig dels òrgans, d’aquesta forma s’evita que el sistema immunitari del receptor reconega com a extranyes les cèl·lules de l’òrgan i les ataque, donant lloc al rebuig. Aquesta solució, no obstant, implica ibrir la porta a infeccions oportunistes.

En el cas del transplantament de ronyó, les complicacions degudes a la infecció per CMV es manifesten d’un a quatre mesos després del transplantament. Segons dels autors, s’estima que la infecció es manifesta entre el 2% al 35% dels pacients i produeix la mort en el 2%. Pot causar el rebuig de forma aguda i la disfuncionalitat de l’injert.

Els factors de risc en el transplantament en la infecció en són quatre:

L’estat serològic del donant i el receptor: S’ha comprovat que el risc és major en transplantaments d’òrgans que en altres poblacions d’immunosuprimits, com els malalts de càncer, ja que els òrgans i les transfussions sanguínies són mitjans de transmissió. Si l’òrgan és seropositiu la propabilitat d’infecció és multiplica per quatre. El risc és màxim quan l’òrgan prové d’un donant mort positiu en CMV.

El tractament immunosupressor: L’ús d’anticossos antilinfocítics i el tractament amb microfenolat mofetil s’han relacionat amb la incidència de la infecció.

Carga viral.

La prevenció de la infecció té lloc mitjançant tres estratègies diferents:

Profilaxi universal a tots els pacients transplantats.

Profilaxi dirigida als pacients d’al risc: impica menor cost, menor risc de resistències i menys efectes secundaris deguts ala medicació, tot i que implica fer una bona selecció dels individus que formen partd el grup de risc. En la profilaxi s’usen distints mètodes, com la inducció de protecció immunològica o l’ús d’antiretrovirals.

Tractament precoç: el tractament s’inicia quan es detecta la infecció per CMV, tot i que es trobe asimptomàtica.

 Molts equips d’investigació tenen aquest problema en el punt de mira de les seues investigacions, com és el cas de l’institut de recerca de l’hospital de la Vall d’Hebron (VHIR), ací vos remet a la seua pàgina web. Si voleu saber més coses sobre aquest tema aquest és l’enllaç a l’article d’on he extret gran part de la informació.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sin categoría i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 9 4 ?